Nueva gramatica de la lengua Española

Manual de la Nueva Gramática de la Lengua Española 2010 - RAE

RAE - Manual de la Nueva Gramática de la Lengua Española.zip

Manual de la Nueva Gramática de la Lengua Española 2010 - RAE

Manual de la Nueva Gramática de la Lengua Española 2010 - RAE

RAE - Manual de la Nueva Gramática de la Lengua Española.zip

RAE - Manual de la Nueva Gramática de la Lengua Española.zip

pass   pl2012

El diario de Ana Frank (de Ana Frank)

El diario de Ana Frank (de Ana Frank)

Sobre El diario de Ana Frank: Con el título de El diario de Ana Frank se conoce la edición de los diarios personales escritos por la niña judía Ana Frank (Annelies Marie [Anne] Frank) entre el 12 de junio de 1942 y el 1 de agosto de 1944 en un total de tres cuadernos conservados a la actualidad, donde relata su historia como adolescente y el tiempo de dos años cuando tuvo que ocultarse de los nazis en Ámsterdam, durante la Segunda Guerra Mundial.

http://www.megaupload.com/?d=4Q2E0QKO

Josep Pla. Israel 1957. La llengua

Josep Pla. Israel 1957. La llengua

Categories: recull

Israel

La integració d'un país: l'hebreu

La resurrecció d'una llengua

Dèiem en un capítol anterior que la causa que explica l'establiment amb arrels dels jueus a Israel ha estat la política de l'aigua, és a dir, la projecció sobre un país abandonat, erosionat i estèril, de mils de quilòmetres de conduccions per a fer arribar l'aigua fins on el cabal, els diners i el temps han permès; ja s'han obtingut grans resultats. La zona de Galilea, les planes costaneres de l'espai central, on es troba Tel Aviv, podem afirmar que tenen resolta la qüestió de l'aigua. Ara va arribant a la boca del desert del Nègueb, portada des del Iarkon, situat més de cent quilòmetres al nord del rodal que s'està colonitzant en els moments presents. L'aigua va baixant cap al sud i arriba ja al desert, vagament poblat de tribus de beduïns que hi divaguen amb les seves tendes de drapets negres i les caravanes d'ases i camells. On arriben les conduccions i s'aconsegueix alguna forma d'humus, la terra comença a verdejar ràpidament. Aquesta feina s'ha pogut fer, es fa i s''irà fent a base d'un esforç enorme. És l'obra de l'idealisme, del sacrifici de l'esperit d'Israel. Aquesta obra equival a una tensió col·lectiva que no té gaires precedents en l'àmbit de la terra. Ho repeteixo: Israel és un país petit, però és una cosa importantíssima.

Però aquesta és una explicació material del fenomen de la nació jueva. És segur que hi ha alguna cosa més que explica aquest renaixement. Israel està poblat avui per un material humà procedent de seixanta-dos o seixanta-tres països i tres continents de la Terra. Tots i cada un d'aquests elements arribaren ací amb els seus costums ancestrals, de vegades molt esfumats, i amb els seus costums superficials, de vegades fortíssims. Portaven la seva manera d'ésser, parlant gairebé sempre la llengua del seu país d'origen de la seva procedència immediata i de vegades coneixent el jiddisch. Hom cregué indispensable donar un denominador comú a l'expressivitat d'aquesta gent diversíssima. És a dir: des d'un principi, un dels perills més grans per què passà aquesta nació fou la possibilitat que es convertís en una nova terra de Babel. Existí el perill que la població entrés en un confusionisme galimatiàsic i que no pogués dialogar, que no pogués integrar-se i fondre's.

Es notòriament evident que, en la formació d'aquest denominador comú, la creació del nou Estat fou un factor molt positiu. El germen de l'Estat d'Israel fou l'Agència jueva Internacional (Jewish Agency). Quan l'Estat fou establert, els quadres d'aquest enorme organisme de la diàspora, els directius de l'Agència jueva, passaren a ésser els directius de l'Estat incipient. Així, Weizmann, el cèlebre químic, fundador de l'Agència a Zuric, fou el primer president de l'Estat d'Israel. Ben Gurion, que el 1948 era president de l'Agència, passà a ésser el primer president del Consell en certa manera automàticament. Moisès Sharet, encarregat de les relacions públiques de l'Agència, esdevingué el primer ministre d'Afers Estrangers, etcètera. El que ha fet Israel, el que fa Israel i el que farà Israel és l'Agència jueva. En aquest organisme hi ha l'esperit, la classe dirigent, la passió, la iniciativa, els diners -la força, l'impuls i la convicció granítica. L'Agència jueva i l'Estat d'Israel són dues coses diferents, però en realitat són la mateixa cosa actuant paral·lelament i dintre un encaix perfecte. La direcció de l'Agència jueva sorgeix del Congrés Sionista Internacional, que es reuneix una vegada cada quatre anys en un lloc o altre de la terra: el Fons Nacional Jueu, el Moviment per la Unitat d'Israel, no són més que organismes amalgamats i dependents de la poderosa Agència jueva. El centre general d'aquest organisme es troba, naturalment, als Estats Units.

Ara bé: quan els quadres de l'Agència jueva passaren a convertir-se en els de l'Estat d'Israel, es pogueren posar a funcionar de seguida i amb gran eficàcia, no solament pel seu valor intrínsec, sinó perquè tingueren la fortuna d'heretar l'administració deixada pels anglesos en acabar el seu mandat de Palestina. No és pas tan fàcil de crear una administració útil i productiva, puntual i intel·ligent. Els anglesos deixaren els fonaments d'una excel·lent administració en aquest país impregnada de l'esperit de les magnífiques institucions publiques d'Anglaterra, i el sistema fou heretat pels nous governants. Per a l'Estat incipient tingué un valor inapreciable. L'impuls estava donat, les parets mestres estaven construïdes, i no calgué sinó continuar, seguir, perfeccionar. Israel no té constitució escrita... com Anglaterra. Israel és un país basat en l'habeas corpus i el respecte legal a la persona humana... com Anglaterra. Israel és un país parlamentari, d'equilibri de poders i, per tant, de limitació de poders... com Anglaterra. Israel té una administració pública responsable, una estructura judicial, una policia ben pagada, eficient, no corrompuda... com Anglaterra. La moneda anglesa és la lliura esterlina.., la moneda israeliana és la lliura israeliana. Tots aquests factors decisius i tot el que hi gira al voltant és el que, a través del mandat en liquidació, heretà Israel del Regne Unit. Considerable herència.

Afegiré —sense que això prejutgi que més endavant parlem de la qüestió— que la immensa majoria de militars que avui tenen de trenta-cinc a quaranta-cinc anys han servit com a oficials o com a soldats en l'exèrcit anglès de la darrera gran guerra, sobretot en el VIII exèrcit del general Montgomery a l'Àfrica, a Itàlia i en la invasió de l'Europa central. L'exèrcit israelià no és, doncs, una improvisació: és una força provada i certa, que posteriorment ha estat perfeccionada d'una manera considerable.

En els últims temps del mandat, les relacions anglo-jueves es deterioraren per excés d'equívocs i per la preponderància dels interessos proàrabs i dels de les grans companyies petrolíferes del Pròxim Orient, en el Foreign Office. Això portà les organitzacions jueves clandestines —la Haganah— a cometre actes de gran violència contra els anglesos. Les dues forces lluitaren aferrissadament. No crec, però, que el poble jueu estigui dominat pel complex antianglès. Són dos pobles que poden estar momentàniament separats pels interessos; tenen, però, ideals prou paral·lels per a comprendre's. A Israel, li han dolgut, certament, els errors que atribueixen a Mr. Eden i a Mr. Bevin. Cal reconèixer, en tot cas, que la posició anglesa era endimoniadament difícil. Acontentar tothom és difícil —potser impossible. Quan els jueus afirmen que els errors al·ludits han contribuït a rebaixar la influència anglesa en aquesta part del món, potser ho encerten. Ja veurem si la potència americana caurà en les mateixes dificultats, cosa difícil tenint en compte la influència jueva als Estats Units.

La digressió ha estat llarga. La nostra intenció, en aquest capítol, era de demostrar que la creació de l'Estat d'Israel, com a organisme eficient, contribuí poderosament a escamotejar, des del primer moment, el perill de la torre de Babel. Es considera, però, que l'Estat com a factor d'integració hauria arribat a resultats purament mecànics si no s'hagués produït al mateix temps l'aparició d'un factor espiritual decisiu: la resurrecció de la llengua hebraica com a llengua del país.

Les Filles del Fred

Camilla Lackberg

| 20 febrero 2010

Sobre Les filles del fred: Fjällbacka és un poblet de pescadors aparentment tranquil de la costa oest de Suècia. Tot sembla indicar que l’aparició d’una nena ofegada a les aigües del mar és fruit d’un tràgic accident, fins que l’autòpsia revela restes d’aigua dolça i sabó a la seva boca. Algú, doncs, li ha causat la mort a terra ferma, per després llençar-la despietadament al mar. Però, per què? Qui pot haver fet un acte semblant? Patrick Hedström i la seva companya Erica – que acaba de ser mare – es tornen a trobar involucrats en una investigació tèrbola i complicada, en un cas de conflictes entre veïns i cercles de pornografia infantil.

Descarregar de: 4shared
Inclou els següents llibres:
Les filles del fred (RTF)

Miquel S. Jassans, Retorn a Sefarad

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Retorn a Sefarad
de Miquel S. Jassans

Si destigeu més informació, podeu parlar amb Cossetània Edicions (977 602
591) o amb l¹autor, Miquel S. Jassans (605465407).

FITXA TÈCNICA

Retorn a Sefarad
Autor: Miquel S. Jassans
Col·lecció: Narrativa, 74
Enquadernació: en rústica
Preu: 14,80 euros
Nombre de pàgines: 208
Mida: 13 x 21 cm
ISBN: 978-84-9791-690-5

Al segle XIV, les comunitats jueves de l'Aleixar, Alforja i Vilaplana, a
causa de les persecucions i les prohibicions, troben refugi en una cova de
la Mussara, on celebren els seus rituals. Per deixar-ne testimoni, graven al
sostre de pedra unes estrelles de David, símbol d¹Israel. La comunitat, en
ser expulsada i enviada a l'exili, promet passar de pares a fills el
testimoni i el secret d'aquell lloc sagrat per conservar-lo en la memòria del
seu Poble. A la fi de la Guerra Civil espanyola, un exiliat que vivia a
Alforja i Reus narra l'exili i el seu periple per la inhòspita França, on
coneix el jueu búlgar David Avràmof, descendent de sefardites que van viure
a l'Aleixar. Passats els anys, els fills d'aquests dos exiliats es retroben
i emprenen el retorn a Sefarad en una sorprenent i apassionant aventura, en
la qual són presents la fe, la ciència, la controvèrsia i l'amor.

Miquel S. Jassans
Miquel S. Jassans (Alforja, 1937) és diplomat en Arqueologia Hispànica i
llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i membre de la
Societat d'Onomàstica. Participà activament en el moviment cultural del
redreçament de la llengua i la nova cançó catalana dels anys seixanta.
Cofundador del grup de teatre estudi Els Passerells, de l'Ateneu Cultural
Josep Taverna d'Alforja i de la revista d¹opinió Vent de Serè. Artista
pintor i professor d'art, ha exposat a diverses ciutats de Catalunya, França
i Alemanya. Conjumina el seu temps pintant, fent arqueologia, fotografia i
cercant noms de lloc i de persona per les comarques del Camp de Tarragona.
Ha publicat: Ordenacions del 1573 de la vila de Rasquera (1984), Toponímia
de Rasquera (1988), Noms de lloc i de persona d'Alforja i Cortiella (1991),
Onomàstica de Poboleda (1988), El secret dels pergamins càtars (2003),
Onomàstica de Colldejou (2003), Diari d'un artista (2007) i Onomàstica de
Duesaigües (2008).

Libros en Catalan/LLibres en Catala

Charles Dickens

| 25 abril 2010

En celebració del dia de Sant Jordi, Traduccions inèdites en línia presenta una nova traducció de Els papers pòstums del Club de Pickwick de Charles Dickens. Fins ara existia únicament la traducció de Josep Carner, realitzada el 1931, que ha rebut molts elogis però el català que empra no es el més còmode per llegir. Això es així per l'abundant us intencionat de neologismes, gal·licismes, arcaismes i localismes que en alguns punts porten fins i tot a petites infidelitats respecte al text original. Trobareu més informació al respecte a la plana web de Traduccions inèdites. Amb aquesta nova traducció ara tenim una alternativa a la versió d'en Josep Carner.

Descarregar de: Traduccions inèdites en línia.
Inclou els següents llibres:
Els papers postums del Club de Pickwick (PDF/EPUB)

Dan Brown

| 23 abril 2010

El codi Da Vinci és una novel·la de misteri, pertanyent a la literatura popular, escrita per Dan Brown i publicada per primera vegada per Random House el 2003 (ISBN 0-385-50420-9). És un best-seller mundial, amb més de 44 milions d'exemplars venuts. En llengua catalana va ser editat per primer cop per l'editorial Empúries l'any 2003, i se n'han venut més de 150.000 exemplars.

Combinant els gèneres de suspens detectivesc i esoterisme new age amb una suposada teoria de conspiració relativa al Sant Greal i al paper de Maria Magdalena en el cristianisme. La novel·la va esperonar el difós interès (sobretot als Estats Units d'Amèrica) per certes teories de *complots "tramats en l'ombra per poders ocults", un fenomen definit per Brown com l'auge "conspiranoic".

El Codi Da Vinci és una continuació de la seva novel·la anterior Àngels i dimonis (2000), que no va arribar a l'èxit editorial d'aquesta. D'altra banda, les teories que Brown sosté en aquesta obra han despertat gran quantitat de crítiques en els mitjans acadèmics, incloent la redacció d'almenys deu llibres que refuten els seus arguments.

Descarregar de: 4shared
Inclou els següents llibres:
El codi Da Vinci (DOC)
El codi Da Vinci (TXT)

Ildefonso Falcones

| 17 abril 2010

Sobre L'església del mar d'Ildefonso Falcones: és una novel·la històrica sobre la vida a Barcelona durant el segle XIV. La història té com a nexe d'unió la construcció de Santa Maria del Mar, al barri de la Ribera i la vida de les persones de l'època.

Descarregar de: 4shared
Inclou els següents llibres:
L'esglesia del mar (PDF)
La ma de Fatima (PDF)

Jesus Mestre i Godes

| 15 marzo 2010

Jesús Mestre i Godes (nascut a Barcelona el 1925) és un historiador i assagista català. Especialitzat en la divulgació del catarisme i de la història medieval catalana, ha escrit nombrosos assaigs sobre el tema. En els darrers anys va mantenir una agra polèmica amb Jordi Ventura i Subirats, qui no n'estava d'acord amb les seves tesis.

Descarregar de: 4shared
Inclou els següents llibres:
Els catars: Problema religios, pretext politic (PDF)

Camilla Lackberg

| 20 febrero 2010

Sobre Les filles del fred: Fjällbacka és un poblet de pescadors aparentment tranquil de la costa oest de Suècia. Tot sembla indicar que l’aparició d’una nena ofegada a les aigües del mar és fruit d’un tràgic accident, fins que l’autòpsia revela restes d’aigua dolça i sabó a la seva boca. Algú, doncs, li ha causat la mort a terra ferma, per després llençar-la despietadament al mar. Però, per què? Qui pot haver fet un acte semblant? Patrick Hedström i la seva companya Erica – que acaba de ser mare – es tornen a trobar involucrats en una investigació tèrbola i complicada, en un cas de conflictes entre veïns i cercles de pornografia infantil.

Descarregar de: 4shared
Inclou els següents llibres:
Les filles del fred (RTF)

Nathaniel Hawthorne

| 29 enero 2010

Nathaniel Hawthorne (1804-1864) va ser un novel·lista i contista estatunidenc. És considerat figura clau en el desenvolupament de la literatura nord-americana en els seus orígens. Autor enquadrable dins del romanticisme, americà, com Edgar Allan Poe, gran part de la seua obra es localitza a Nova Anglaterra, i moltes de les seues històries recreen intensament l'ambient purità que amerava la societat d'aquells anys.

Hawthorne és conegut sobretot pels seus relats breus -que ell va qualificar de "contes"-, moltes vegades de contingut sinistre, al gust de l'època, i per les seues quatres novel·les llargues. La lletra escarlata, La casa de les set teulades, The Blithedale Romance i El faune de marbre. Una altra novel·la titulada "Fanshawe", va ser publicada anònimament l'any 1828.

La crítica més recent ha prestat atenció preferent a la veu narrativa de Hawthorne, considerant-la dins d'una retòrica autoconscient, que no ha de ser confosa amb la veritable veu de l'escriptor, la qual cosa contradiu el vell concepte sobre Hawthorne de plomós moralista carregat de complexos. Hawthorne va mantenir una breu però intensa amistat amb el novel·lista Herman Melville, qui li va dedicar la seua gran obra Moby Dick, "en homenatge al seu geni". La correspondència entre ambdós, no obstant, no es conserva.


La present traducció al català és de Miquel Casacuberta. Aquesta traducció no s’ha pogut publicar mai per diferents raons. Afortunadament Internet i les noves tecnologies permeten reduir els costos d’edició i de distribució, i uns títols que durant molts anys han estat desconeguts pels lectors catalans poden veure finalment la llum pública.

Descarregar de: 4shared | Web del traductor
Inclou els següents llibres:
La lletra escarlata (PDF)

Emili Teixidor

| 20 enero 2010

Emili Teixidor és un dels escriptors més reconeguts de la llengua catalana i un dels clàssics moderns de la literatura infantil i juvenil. Les seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic de la seva infantesa. També ha escrit novel·les per a adults.

Pa negre se situa en l'escabrosa postguerra, en un ambient de boira i en clau de drama fabril i rural, un drama on s'entrecreua la memòria personal i les històries, de vegades les llegendes, aplegades d'aquí d'allà. Construeix un territori mític, ubicat a la comarca d'Osona, que no és només un espai físic. És l'espai moral del nen que endevina el món adult, l'espai moral de l'adolescent, l'espai de la iniciació a la vida, als seus secrets, els seus misteris, el seu do i el dolor.

Emili Teixidor tria adoptar, aquesta vegada, el punt de vista d'Andreu, el narrador, un narrador innocent i inconscient, que viu pràcticament sense pares, amb el pare empresonat, la mare a la fàbrica, intentant fer-se un lloc a recer en el món que l'envolta i en el qual ha tingut, quina paradoxa, la sort d'irrompre protegit pels senyors Manubens, fins a escollir, conseqüentment o no, dolorosament o no -almenys per al lector-, entre la seguretat i la rebel·lia.

Descarregar de: 4shared
Inclou els següents llibres:
Pa negre (RTF)

Haruki Murakami

| 09 enero 2010

Haruki Murakami (1949, Kyōto) és un important autor de novel·les i contes japonès. El tema principal de les novel·les de Murakami és la pèrdua de l'amor i els (vans) intents per aconseguir-lo. També cal mencionar la tendència de l'escriptor a traspassar la frontera de la representació real i la Ciència-ficció.

Regularment, l'autor recorre a certs motius en la seva literatura, on hi ha un punt de vista quasi autobiogràfic: els seus personatges mostren gairebé sempre certes predileccions, com el gust per plats selectes, la música Jazz, o el Rock, així com passar el temps en Bars de disseny. A més, els seus personatges acostumen a tenir personalitats complexes, que l'autor aconsegueix descriure tant recorrent a un vocabulari ric i a imatges elaborades, com a un austeres descripcions.

En Murakami es pot trobar una forta influència occidental, que és alguns cops retreta pels cercles de la crítica literària japonesa. L'autor demostra arrelats coneixements de la literatura occidental, i una gran predilecció, entre d'altres, per Franz Kafka i Fiodor Dostoievski. Murakami és responsable de la traducció de nombroses obres d'autors americans de l'anglès al japonès, entre d'altres d'obres de F. Scott Fitzgerald, John Irving, Paul Theroux, Raymond Carver i de Raymond Chandler.

Descarregar de: 4shared
Inclou els següents llibres:
El meu amor Sputnik (RTF)
Kafka a la platja (RTF)

Stieg Larsson

| 06 diciembre 2009

Karl Stig-Erland Larsson, conegut com Stieg Larsson (1954-2004) va ser un periodista i escriptor suec, famós després de la seva mort amb la publicació pòstuma de la sèrie de novel·les de misteri Millennium.

Sobre Millenuim: Trilogia protagonitzada per dos investigadors, el periodista Mikael Blomkvist i la hacker Lisbeth Salander, que representa la versió a la societat actual de la Pippi Långstrump. Amb un estil directe, periodístic i poc literari, Larsson construeix unes novel·les plenes de suspens i acció que enganxen moltíssim i que utilitza per denunciar tot el que repudiava: l'abús de poder econòmic, els neonazis, el maltractament de les dones... i mostra la possibilitat d'anar contra les injustícies i maldats.

Descarregar de: 4shared
Inclou els següents llibres:
Millennium 01 - Els homes que no estimaven les dones (RTF)
Millennium 02 - La noia que somiava amb un llumi (PDF)
Millennium 03 - La reina al palau dels corrents d'aire (PDF)

Jacint Verdaguer

| 15 noviembre 2009

Jacint Verdaguer i Santaló (1845–1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També es coneix Jacint Verdaguer com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.

Descarregar de: 4shared
Inclou els següents llibres:
L'Atlantida (LIT)

Toni Soler

| 09 noviembre 2009

Toni Soler i Guasch (Figueres, 1965) és presentador i escriptor. Fill de l'escriptora Carme Guasch, va començar de ben jove a col·laborar en els mitjans de comunicació locals. Després va treballar com a redactor de política catalana. Va treballar pel Terrat en diversos programes i després va dirigir-ne de propis (Malalts de tele, Set de notícies, Polònia). Els seus llibres barregen història amb l'humor i la sàtira.

Descarregar de: 4shared
Inclou els següents llibres:
Historia de Catalunya modestia a part (RTF)
L'ultima carta de Companys (RTF)